diumenge 24 de desembre

Lluc 2,1-14

Per aquells dies sortí un edicte de Cèsar August ordenant que es fes el cens de tot l'imperi. Aquest cens va ser anterior al que es féu quan Quirini era governador de Síria. Tothom anava a inscriure's a la seva població d'origen. També Josep va pujar de Galilea, del poble de Natzaret, a Judea, al poble de David, que es diu Betlem, perquè era de la família i descendència de David. Josep havia d'inscriure's juntament amb Maria, la seva esposa. Maria esperava un fill.
Mentre eren allà, se li van complir els dies i va néixer el seu fill primogènit: ella el va faixar amb bolquers i el posà en una menjadora, perquè no havien trobat cap lloc on hostatjar-se.
A la mateixa contrada hi havia uns pastors que vivien al ras i de nit es rellevaven per guardar el seu ramat. Un àngel del Senyor se'ls va aparèixer i la glòria del Senyor els envoltà de llum. Ells es van espantar molt. Però l'àngel els digué:
--No tingueu por. Us anuncio una bona nova que portarà a tot el poble una gran alegria: avui, a la ciutat de David, us ha nascut un salvador, que és el Messies, el Senyor. Això us servirà de senyal: trobareu un infant faixat amb bolquers i posat en una menjadora.
I de sobte s'uní a l'àngel un estol dels exèrcits celestials que lloava Déu cantant:
--Glòria a Déu a dalt del cel, i a la terra pau als homes que ell estima.

BON NADAL A TOTS!

https://youtu.be/QA-Zp-D9L6M?si=8U4rx4yUMy_Aw83V

domecres 20 de desembre

dimarts 19 de desembre

https://www.google.com/url?sa=t&rct=j&q=&esrc=s&source=web&cd=&cad=rja&uact=8&ved=2ahUKEwi55L-ohcmCAxURVqQEHasqApIQFnoECBIQAQ&url=https%3A%2F%2Fwww.vilaweb.cat%2Fnoticies%2Fgrup-pares-alumnes-promoure-adolescents-no-tinguin-mobil-setze-anys%2F&usg=AOvVaw1KsSQnR2IDxMJBF_oZOzRY&opi=89978449

dilluns 18 de desembre

Milionaris del món, uniu-vos… per pagar més impostos!

Patriotic Millionaires UK demana al congrés del Partit Conservador reunit a Manchester que el govern els apugi la pressió fiscal

Quim Aranda

Imatge de la City de Londres, el cor econòmic del Regne Unit. EFE

LONDRESMilionaris que volen que els apugin els impostos? Sembla inconcebible, oi? Contra la idea generalitzada al Regne Unit entre els sectors més conservadors que el Tresor els aclapara amb taxes, algunes de les persones més privilegiades pensen el contrari: que paguen molt poc i que voldrien contribuir a la societat pagant més impostos.

Inscriu-te a la newsletter EconomiaInformació que afecta la teva butxaca

INSCRIU-T’HI

Es fan dir Patriotic Millionaires UK –agafen la idea del grup nord-americà fundat el 2010– i el mes de juny van escriure al primer ministre britànic, Rishi Sunak, per demanar-li "una seriosa injecció de capital” al Regne Unit que hauria de provenir, en bona part, de les seves butxaques. No són gaires, només una quarantena, però es fan sentir.

Justament d'impostos en va parlar dilluns el ministre del Tresor britànic, Jeremy Hunt, en el marc del congrés del Partit Conservador a Manchester. Hunt va dir que, de moment, no hi havia possibilitat d'abaixar la pressió fiscal. La decepció per les seves paraules al centre de convencions es va estendre com la pólvora.

El ministre va intentar explicar que l'esforç de despesa pública de la pandèmia justificava el trencament dels principis que caracteritzen el partit. Però poc abans de la seva intervenció, en un acte paral·lel, la fugaç ex primera ministra Liz Truss va dir just el contrari: que hi ha espai per reduir la càrrega fiscal. Els assistents la van aplaudir i fins i tot la van victorejar. No hi ha res com dir allò que el públic vol sentir.

Tema subjacent del congrés 'tory'

La pressió fiscal ha estat un dels temes clau del congrés conservador, que es va acabar dimecres amb anuncis del primer ministre com el de cancel·lar el tram d'alta velocitat Manchester-Birmingham. L'endemà de la intervenció del ministre Hunt, l'empresària, milionària i filantropa Julia Davies s'adreçava als presents al congrés per portar la contrària a Liz Truss i, fins i tot, per donar una lliçó al responsable del Tresor. "Es tracta –va dir– de veure a qui fem pagar més impostos i creiem que hauríem de ser nosaltres, els més rics. Més del 75% dels ciutadans del Regne Unit i el 68% dels que tenen més d'un milió de lliures en actius hi estan d'acord".

Julia Davies és una de les veus més actives de Patriotic Millionaires UK, una xarxa formada per empresaris d'indústries i d'orígens diferents que volen "una economia més justa, estable i inclusiva i la fi de la riquesa extrema", segons les seves paraules. El col·lectiu considera els impostos "una inversió en els serveis públics". Durant la xerrada, Davies va insistir: "M'agradaria que paguéssim més impostos, perquè som persones que tenim el privilegi de la riquesa".

L'empresària va presentar durant la conferència les conclusions del darrer estudi que ha elaborat l'associació, a partir de dades demoscòpiques recollides entre el setembre de l'any passat i l'abril del 2023. D'acord amb la informació, "més de tres quartes parts de l'opinió pública britànica, inclòs el 69% dels que tenen més d'un milió de lliures o més de patrimoni, estan a favor d'un impost net sobre el patrimoni de l'1,1% per a les persones que tenen més de 10 milions de lliures esterlines". Un tribut que el govern conservador es nega a imposar, tot i que recaptaria prop de 10.000 milions de lliures anualment.

68%

de la població britànica està d'acord a taxar la riquesa d'aquells que tenen més de 10 milions de lliures entre un 1% i un 2%

Davies també va denunciar, d'acord amb l'enquesta, que tot i l'àmplia majoria que abonaria la nova taxa, només el 39% dels membres del Parlament hi donarien suport. I, d'aquests, només el 6% dels parlamentaris tories en serien partidaris. Aquest impost només s'aplicaria al 0,04% de la població del Regne Unit, poc més de 20.000 persones, que són les que tenen una riquesa superior a 10 milions de lliures. Quan el percentatge de la hipotètica taxa augmenta per sobre de l'1,1% i s'acosta al 2%, els partidaris són pràcticament els mateixos: el 68% de l'opinió pública hi està a favor.

El benefici per a les arques públiques seria en aquest cas d'entre 11.000 i 22.000 milions de lliures cada any, depenent del tipus aplicat. Amb això n'hi hauria prou per duplicar la inversió en infraestructures o "per aplicar a tots els treballadors del sector públic una pujada salarial del 10% i posar fi a les vagues a la sanitat actuals", va assegurar Davies. El govern argumenta que la imposició de la taxa debilitaria l'economia perquè allunyaria inversions al Regne Unit.

La protesta dels milionaris britànics no ha estat l'única. El gener de l'any passat, més de 100 milionaris de tot el món, la majoria de països desenvolupats, van signar una carta oberta demanant als governs que els gravessin més. "Sabem que el sistema fiscal actual no és just", van escriure, assenyalant que tant la seva riquesa com la desigualtat havien crescut durant la pandèmia. "Per dir-ho clar, restablir la confiança requereix gravar els rics. El món ha d'exigir als rics que paguin la seva part. La base d'una democràcia forta és un sistema fiscal just. Com a milionaris, sabem que el sistema fiscal actual no és just".

Entre els signants de la carta no hi havia cap ciutadà amb residència fiscal a Espanya.

diumenge 17 de desembre

https://www.google.com/url?sa=t&rct=j&q=&esrc=s&source=web&cd=&cad=rja&uact=8&ved=2ahUKEwjvqJLt8cWCAxV4TKQEHegSDcsQFnoECBIQAQ&url=https%3A%2F%2Fwww.santaanna.org%2F&usg=AOvVaw0bjkc7cGbJ2TmUVNYZnfUU&opi=89978449

dissabte 16 de desembre

https://www.google.com/url?sa=t&rct=j&q=&esrc=s&source=web&cd=&cad=rja&uact=8&ved=2ahUKEwiKvYa4sMSCAxVnVaQEHfVtCLAQFnoECBwQAQ&url=https%3A%2F%2Fwww.vilaweb.cat%2Fnoticies%2Fi-am-a-catalan-45-anys-del-discurs-historic-de-pau-casals-a-lonu%2F&usg=AOvVaw0PwAnJZa4JeSp9MjN4mNsm&opi=89978449

divendres 15 de desembre

Podem escoltar: Els Catarres. "Un sostre fet d'estrelles"

https://www.youtube.com/watch?v=ZYxNDLAQZOA&pp=ygUfeW91dHViZXVuIHNvc3RlIGZldCBkJ2VzdHJlbGxlcw%3D%3D

dijous 14 de desembre

Radioteràpia en temps real: l'ICO incorpora una tecnologia pionera per tractar els tumors amb més precisió

És el primer accelerador lineal de Catalunya i es basa en intel·ligència artificial (IA)

Gemma Garrido GrangerEl nou accelerador Ethos de l'ICO, presentat aquest divendres pel conseller de Salut, Manel Balcells.

DEPARTAMENT DE SALUT

BARCELONAEls tractaments actuals amb radioteràpia es planifiquen a partir d'una fotografia del tumor: els oncòlegs i els físics mèdics decideixen com serà la radiació per a aquell càncer determinat fent cas de les imatges de tomografia computeritzada (TAC) que li han fet al pacient abans de les sessions terapèutiques. Ara bé, el malalt i el tumor poden patir canvis importants entre el moment que es dissenya aquest pla i les següents sessions. El pacient pot aprimar-se, el càncer pot reduir el seu volum i, en el cas del tumor de bufeta, per exemple, la seva forma pot diferir en funció de l'orina que contingui. Tot plegat pot alterar el procés terapèutic i fer-lo menys eficaç. "Els acceleradors lineals, en canvi, permeten conèixer en temps real la situació específica del pacient i del tumor i adaptar la teràpia", explica Carles Muñoz, director de física mèdica, protecció radiològica i sistemes d’informació de l’Institut Català d’Oncologia (ICO). Aquest centre monogràfic del càncer ha inaugurat aquest divendres el primer equip d'aquestes característiques de Catalunya, i el segon de l'Estat, per millorar l'eficàcia de la radioteràpia.

La nova tecnologia, batejada com a Ethos, ha costat uns 3 milions d'euros procedents dels fons Inveat del ministeri de Sanitat, que tenen com a objectiu l'actualització dels equipaments sanitaris. Aquest accelerador consisteix en una unitat de tractament de radioteràpia basada en intel·ligència artificial (IA), que s'adapta a la realitat anatòmica del pacient i que, segons el conseller de Salut, Manel Balcells, situa Catalunya "al capdavant dels instruments" a Espanya i els Estats Units en la resolució del càncer. "El nostre tractament, diagnòstic i tècniques sofisticades no tenen res a envejar a altres països", ha assegurat en una atenció als mitjans a l'ICO, centre que tracta el 50% dels catalans amb càncer.

Els acceleradors lineals permeten obtenir la imatge en temps real del tumor i que els metges puguin replanificar el tractament. A diferència de la quimioteràpia, la radioteràpia va néixer per dirigir-se únicament contra el teixit cancerós, i delimitar quin volum tumoral es vol tractar i quin teixit es vol preservar a cada sessió, així com dissenyar com es farà i en quina quantitat s'aplicarà la radiació, implica a hores d'ara una feina manual que pot allargar-se hores. "Amb aquesta nova estratègia, en què les dades s'automatitzen, es pot aconseguir un resultat en vint minuts", detalla a l'ARA Muñoz.

Això no vol dir, però, que la tecnologia ho faci tot de forma independent. "L'oncòleg ho revisa, ho verifica, i el físic recalcula les dosis perquè s'adaptin a aquesta nova realitat anatòmica", ha explicat el director d’oncologia radioteràpica de l'ICO, Ferran Guedea. De fet, mentre l'administració de radioteràpia convencional només la controlen els tècnics, en l'ús dels acceleradors cal que els oncòlegs i els físics mèdics estiguin presents a la unitat en tot moment.

Assajos el 2024

"L'accelerador Ethos és una revolució: serà un abans i un després", ha afirmat. A més, ha afegit Guedea, la precisió que ofereix la màquina permetrà subministrar una dosi més gran al pacient, cosa que també podria escurçar el temps de tractament. Una sessió de teràpia adaptativa dura entre 30 i 45 minuts, si bé 20 minuts d'aquests són per fer el TAC i confirmar la planificació de la sessió. "La radioteràpia convencional és més ràpida, triga entre 10 i 12 minuts, però a priori és menys precisa", apunta Muñoz.

A principis de l'any que ve, l'ICO iniciarà la radioteràpia adaptativa en temps reals a través d’assajos clínics contra tota classe de càncers, com ara el de bufeta, el de cap i coll, el de pulmó o el de pròstata. Muñoz confia que aquesta nova manera de fer proporcioni uns millors resultats clínics, és a dir, un millor control de la malaltia i menys toxicitat per als pacients. De moment, la majoria de pacients que s'han sotmès al món a aquests equipaments ho han fet en el marc d'assajos clínics i tots han demostrat que és segur. "També suggereixen uns millors resultats que amb la radioteràpia convencional, però és una tècnica molt nova i cal demostrar quins pacients se'n poden beneficiar més", defensa l'investigador.

dimecres 13 de desembre

https://www.elnacional.cat/ca/societat/san-francisco-homenatjara-catalana-maria-branyas-persona-mes-longeva-mon_1120765_102.html

dimarts 12 de desembre

https://www.eltotbadalona.cat/badalona-tindra-el-primer-calendari-dadvent-solidari/

dilluns 11 de desembre

https://www.larepublica.cat/noticies/societat/plataforma-per-la-llengua-i-la-treballadora-acomiadada-per-parlar-catala-arriben-a-un-acord-amb-veritas/

diumenge 10 de desembre

Dels EUA a Sant Benet de Montserrat: què és el 'focusing' i què ens vol ensenyar?

El monestir de Sant Benet de Montserrat es converteix en el primer centre acreditat d'aquesta disciplina a Catalunya

Laura Saula

Cos i Ment GETTY

MONTSERRATQuan l’Eugene Gendlin era petit solia acompanyar el seu pare a reunions clandestines. Vivien en una Àustria ocupada pels nazis i corrien perill: eren jueus. En aquestes trobades, el nen es quedava a fora mentre el pare valorava quina era la millor manera d’escapar del país. Quan sortia, molt sovint li confessava al fill que alguna cosa dins seu li deia que més valia no refiar-se del que li havien dit. Una mena d’intuïció el feia desconfiar. I, en efecte, temps després es descobria que hi havia infiltrats del règim, a punt per deportar als camps d’extermini els jueus que caiguessin en la trampa. Després de diverses trobades semblants, on el pare sempre sentia aquella veu interior, finalment va trobar la manera d’escapar amb seguretat.

Anys més tard, ja als Estats Units, el jove Gendlin sempre recordaria aquella intuïció que havia guiat el seu pare. Aquest va ser el punt de partida per parlar del que ell anomenaria focusing, que no és una altra cosa que la saviesa que resideix a l’interior de cada persona. Una saviesa molt més gran del que es pot saber a través de la raó i que ens orienta en tots els passos de la vida.

I dels Estats Units ens n’anem directes al monestir de Sant Benet de Montserrat. Perquè és aquí, entre les pregàries de les monges benedictines i la solitud de la muntanya, on s’ha creat el primer centre internacionalment acreditat per impartir la formació completa de Focusing a Catalunya. Amb una durada de dos anys, aquesta escola té l’aval de The International Focusing Institute, amb seu a Nova York.

Cercar a l’interior

Tot comença quan l’abadessa del monestir, Maria del Mar Albajar, descobreix el focusing durant una estada als Estats Units i es forma en aquesta disciplina de la mà d’una de les deixebles de Gendlin, Ann Weiser. “És una manera d’escoltar la veu del cor i descobrir la saviesa que habita dins nostre i que s’expressa a través dels sentiments i sensacions que notem”, comenta Albajar mentre passegem pels jardins del monestir. I m’ho acaba de matisar amb un missatge més cristià: “Quan prenem el risc d’aturar-nos i escoltar, és quan obrim un espai per a l’acció de la Gràcia”.

Encara que l’abadessa consideri que la vida del monestir té molt a veure amb el focusing, en el sentit de voler cercar “la seva veritat”, assegura que no cal ser cristià ni creient per posar-ho en pràctica o venir a fer els cursos. “Aquesta saviesa és comuna en totes les religions i filosofies, no és exclusiva de ningú, perquè cadascú ho pot llegir a la seva manera”, afirma.

La formació no només està adreçada a professionals que treballen en temes d’acompanyament, com psicòlegs o terapeutes, sinó també a totes aquelles persones que vulguin fer un creixement personal o espiritual. “Ensenyem a aprendre a escoltar una cosa que un mateix ja sap, però que encara no sap que ho sap. Com quan surts de casa i tens la intuïció que t’has deixat alguna cosa, però no saps quina és”, explica Gerard Porredon, terapeuta i director de Focusing Montserrat. Una intuïció que assegura que acostumem a tenir molt adormida. “Primer de tot, perquè necessitem viure amb més pausa per poder escoltar-la. I segon, perquè culturalment hi ha hagut una malfiança en què tot el que no sigui el pensament racional i intel·lectual no és vàlid. El que és emocional no és tan vàlid com el que és analitzat i reflexionat”, apunta.

Sessions compartides

El Gerard i l’abadessa em fan entrar en una sala molt àmplia plena de finestres que donen al bosc. En un costat, un piano de cua adorna l’estança. Aquí és on es fan les pràctiques de focusing. Aquesta tècnica, molt senzilla i ideada per Gendlin, consisteix en formar parelles que, en sessions d’uns vint minuts, creen una mena de meditació guiada on un dels membres ajuda l’altre a escoltar-se el cos. “Tot el que ens passa deixa una petjada en nosaltres, sigui agradable o no, i això ho podem notar en forma de petits dolors, com un nus a l’estómac o un mal d’esquena”, explica Porredon. A partir d’aquí, la persona que guia la sessió ajuda l’altre a permetre's sentir aquesta sensació i escoltar què li vol dir. “És aleshores quan es desplega tota la saviesa i totes les intuïcions, pensaments i sentiments que ens vol explicar”, continua.

A la sala també hi ha la Heidi, una de les alumnes que farà el segon curs de focusing. És terapeuta professional i assegura que aquesta tècnica li proporciona noves eines per al seu dia a dia. “Em permet interioritzar una manera més amable d’escoltar-me i de tractar-me, i no em fa lluitar contra allò que m’incomoda, sinó que m’ajuda a sentir-ho. Si un dia estic inquieta, em permeto sentir-me així i ho acompanyo”, expressa.

De fet, hi ha alumnes com la Neus que fan sessions de focusing fins i tot a través de videoconferència: “Tot i la distància, és una manera de conèixer una persona d’una manera molt diferent. Ens sentim molt a prop”, assegura.

El que està clar, segons m’explica el Gerard, és que per fer focusing es necessita molta sinceritat amb un mateix. I és al fer-ho amb una altra persona, que aquesta t’ajuda a fer-te de mirall. Potser la veritat és dins de cadascú de nosaltres, però és gràcies als altres que som capaços de veure-la més clarament.

dissabte 9 de desembre

Cop judicial contra Trump a Geòrgia: quatre dels acusats d'alterar les eleccions es declaren culpables

L'última ha estat Jenna Ellis, que va ser advocada de la campanya de l'expresident per als comicis del 2020

Javier de la Sotilla

L'expresident dels Estats Units, Donald Trump, assisteix al judici per frau civil de la seva companyia, a Nova York. REUTERS

WASHINGTONA Donald Trump cada vegada més aliats li giren l'esquena per salvar el seu coll. Ja són quatre els seus col·laboradors que s'han declarat culpables pel cas que investiga els intents d'alterar les eleccions presidencials del 2020 a Geòrgia. L'última ha estat Jenna Ellis, que va ser advocada de la campanya de l'expresident per als comicis de fa tres anys. Com ja van fer la setmana passada els advocats Kenneth Chesebro i Sydney Powell, i el mes passat Scott Graham Hall, Ellis ha acceptat un pacte amb la Fiscalia pel qual es declara culpable i accepta una pena menor.

Inscriu-te a la newsletter InternacionalEl que sembla lluny importa més que mai

INSCRIU-T’HI

L'exmandatari està imputat per 13 delictes en aquest cas estatal, que encara no té data de judici però que molt probablement coincidirà amb el seu calendari de primàries, a mitjans de l'any vinent. Concretament se l'acusa de violar la llei de Geòrgia contra el crim organitzat, conspirar per suplantar un funcionari, pressionar perquè aquest trenqués el seu jurament del càrrec i conspirar per registrar documents falsos.

L'acusació el va imputar a ell i a 19 col·laboradors més, quatre dels quals ja s'han declarat culpables. En el cas d'Ellis, ha acceptat un càrrec de complicitat en declaracions i escrits falsos, amb una pena de cinc anys en llibertat condicional, una indemnització de 5.000 dòlars i 100 hores de treball comunitari. A més, tots els que s'han declarat culpables han acceptat també declarar durant el judici, fet que podria dificultar la defensa de Trump.

"Si hagués sabut el que sé ara m'hauria negat a representar Trump"

L'exadvocada del magnat ha lamentat aquest dimarts haver confiat en l'equip jurídic de Trump, que tenien "molts més anys d'experiència" que ella quan van fer les falses acusacions sobre el suposat frau electoral a Geòrgia. "Com a advocada i com a cristiana, assumeixo les meves responsabilitats", ha dit, i ha admès la falsedat dels fets, per la qual cosa mostra un "profund penediment".

"Si hagués sabut el que sé ara hauria declinat representar Donald Trump", ha assegurat. La seva imputació té a veure amb la participació en una roda de premsa en què va assegurar, juntament amb l'advocat Rudolph Giuliani, que Biden havia arreglat les eleccions, i amb diverses reunions amb legisladors perquè nominessin electores presidencials favorables a Trump.

Aquesta nova confessió complicarà encara més l'estratègia de defensa de Trump en aquest cas, que conforma només una de les quatre imputacions que recauen sobre ell. També està acusat de 34 delictes a Nova York de falsificació documental per pagar en plena campanya el suborn a l'actriu Stormy Daniels per silenciar un afer extramatrimonial, de 40 càrrecs a Florida per emportar-se i retenir documents classificats de la Casa Blanca al seu club privat Mar-a-Lago (a Palm Beach) i de 4 delictes més a Washington per l'intent de revertir les eleccions el dia de l'assalt al Capitoli.